VOLUNTATS ANTICIPADES. TESTAMENT VITAL

El 25 de juny entrarà en vigor la Llei Orgànica 3/2021, de regulació de l’Eutanàsia, en la qual es regulen els requisits perquè les persones que així ho desitgin puguin sol·licitar per elles mateixes, atesa la seva situació, la prestació d’ajuda per a morir. Fins ara, l’article 143.2 del Codi Penal s’aplicava en supòsits en què s’havia ajudat a un pacient a posar fi a una situació insuportable. Qüestions com les abordades en pel·lícules com “Mar adentro” o el cas recent d’Ángel Hernández, que va confessar haver ajudat a morir la seva dona, Maria José Carrasco, que portava trenta anys patint d’esclerosi múltiple, van situar en primer pla la necessitat de regular l’eutanàsia en aquests supòsits.

Aquesta nova regulació és la que es conté en l’esmentada Llei Orgànica de Regulació de l’Eutanàsia. Sigui quina sigui l’opinió personal en relació a situacions com les indicades -sempre molt íntima i respectable- sí que convé destacar aquí que la nova Llei també preveu la possibilitat de deixar constància de la voluntat personal en aquesta matèria, per al supòsit de trobar-se en situació d’incapacitat per manifestar el consentiment davant d’una malaltia greu i incurable o un patiment greu, crònic i impossibilitant, degudament certificats pel metge responsable.

La constància d’aquesta voluntat per a un futur i hipotètic cas d’incapacitat davant d’aquesta malaltia greu i incurable o aquest patiment greu, crònic i impossibilitant, ha de manifestar-se mitjançant un document de voluntats anticipades, també conegut com a testament vital.

Mitjançant aquest document de voluntats anticipades o testament vital, la persona que l’atorga, en previsió d’una eventual situació d’incapacitat, manifesta la seva voluntat expressa sobre els tractaments mèdics que desitja o no desitja rebre, així com, si és el cas, de la destinació de el seu cos i òrgans en cas de mort.

D’aquesta manera, qualsevol persona pot decidir, per al cas d’enfrontar-se a aquests supòsits en situació de no poder decidir per ella mateixa, quines cures i quins tractaments vol rebre o no en el futur i, també, el destí del seu cos i de seus òrgans.

A Catalunya, el testament vital es regula a la Llei 21/2000, sobre els drets d’informació concernents la salut i l’autonomia del pacient, i a la documentació clínica. Òbviament, era una llei que no podia entrar en la qüestió de l’eutanàsia, però que sí que permetia expressar la voluntat personal davant d’algunes situacions que abans tampoc no eren punibles com, per exemple, l’eutanàsia passiva, que consisteix en la no administració de tractament o la suspensió d’un tractament ja iniciat, ni l’eutanàsia indirecta, que consisteix en l’aplicació de sistemes terapèutics per tractar el dolor però que poden avançar la mort per depressió de sistema nerviós i, en general, del to vital i del funcionament dels diferents òrgans.

Però la regulació del testament vital -pel que fa a la forma d’expressar el consentiment- sí que seguirà regint-se a Catalunya mitjançant la normativa catalana. Així, la Llei 21/2000 defineix el testament vital en el seu article 8 com el document, dirigit al metge responsable, en el qual una persona major d’edat, amb capacitat suficient i de manera lliure, expressa les instruccions a tenir en compte per quan es trobi en una situació en què les circumstàncies no li permetin expressar personalment la seva voluntat.

Així mateix, el Decret 175/2002 regula el Registre de voluntats anticipades.

Pel que fa a les formalitats, la legislació catalana estableix que la declaració de voluntats anticipades s’ha de formalitzar mitjançant un dels procediments següents:

a) Davant notari. En aquest supòsit, no cal la presència de testimonis.

b) Davant de tres testimonis majors d’edat i amb plena capacitat d’obrar, dels quals dos, com a mínim, no han de tenir relació de parentiu fins al segon grau ni estar vinculats per relació patrimonial amb l’atorgant.

Així mateix, si hi ha voluntats anticipades, la persona que les ha atorgades, els seus familiars o el seu representant ha de lliurar el document que les conté al centre sanitari on la persona sigui atesa. Aquest document de voluntats anticipades s’ha d’incorporar a la història clínica del pacient.

De la mateixa manera que convé atorgar testament per preveure el futur destí dels nostres béns, també seria convenient que reflexionéssim sobre la conveniència o no de regular la nostra voluntat per a aquells supòsits en què no puguem decidir per nosaltres mateixos, tant si es vol assistència per no perllongar situacions d’extrema gravetat o patiment com si, en canvi, es vol deixar clara constància en sentit contrari.

No cal dir que qualsevol document de voluntats anticipades pot ser posteriorment modificat o revocat per la mateixa persona interessada.

Evidentment, es tracta d’una qüestió molt transcendental i íntima, però que no hem de defugir i que pot donar molta tranquil·litat tant a qui l’atorga com a les seves persones properes que es vegin en la situació d’haver de decidir tractaments mèdics.

A Despatx Martínez Saurí Advocats, estem al vostre servei per assessorar-vos en aquestes qüestions, així com en els altres actes i tràmits relatius a una successió.