Desaparició de l’impost de plusvàlua municipal

Desaparició de l’impost de plusvàlua municipal

Aquest dimarts passat sortia la notícia que el Tribunal Constitucional havia declarat la inconstitucionalitat i nul·litat dels articles 107.1 paràgraf segon, 107.2.a) i 107.4 del Text Refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, articles que, en síntesi, estableixen la manera de calcular la base i la quota de l’impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana, és a dir, la plusvàlua municipal.

Aquest impost, la plusvàlua municipal –que es paga en compravendes, herències i donacions i, en general, per qualsevol transmissió d’immobles de naturalesa urbana– ha estat una càrrega important que dificultava compravendes, perquè era una disminució de preu per al venedor, però, sobretot, era un impost que resultava molt dur en les herències, en moltes de les quals no hi havia efectiu suficient per pagar les quotes generades per aquest concepte.

En aquests dies s’ha rebut un munt de consultes sobre què passarà ara i sobre què es pot fer amb les plusvàlues pendents o pagades en els últims temps.

A l’espera de conèixer l’abast concret de la sentència del Constitucional, que es farà pública en els pròxims dies, i a la vista de la nota de premsa que es va emetre des de la seu del Constitucional, sembla que a la pràctica l’impost ha quedat suprimit, tota vegada que resulta impossible procedir al càlcul de la seva quota. Això, fins que no surti una nova llei que reguli una nova manera de calcular-ho, significa que l’impost no s’haurà de satisfer ni en les compravendes ni en les herències. És a dir, si avui mateix es ven un immoble urbà, el venedor no hauria de pagar res per plusvàlua municipal. Tampoc no s’haurà de pagar plusvàlua municipal per les successions i donacions que es produeixin.

Queda obert l’interrogant sobre què passa amb les plusvàlues que s’han meritat abans de la sentència. Per simple lògica, totes aquelles liquidacions impositives que no s’hagin notificat encara o que encara no siguin fermes, no s’haurien de satisfer, sens perjudici del fet que sí que caldria recórrer aquelles que ja hagin estat notificades. La consulta al vostre advocat seria molt convenient si us trobeu en algun d’aquests supòsits.

També sembla que quedarà oberta la via a reclamar en alguns casos per plusvàlues que s’hagin satisfet en els últims anys, però això dependrà de la manera en què es va practicar l’autoliquidació o la liquidació de l’impost. És un tema en què també aconsellem la consulta al vostre advocat.

Sens perjudici de l’obligació de tothom de contribuir a les càrregues públiques d’una manera equitativa i justa, és bo que hagi desaparegut un impost que resultava notòriament injust i que no gravava cap guany real sinó guanys figurats i ficticis. I és bo que si us trobeu en alguna situació de les que comentàvem, consulteu els vostres drets al vostre advocat.

Com sempre, a la vostra disposició.

BUFET D’ADVOCATS A MATARÓ – MARTÍNEZ SAURÍ

Related posts