Com actuar quan es rep una herència?
Herències i successions
En pròxims posts anirem tractant qüestions relatives a les successions, especialment pel que fa a la seva preparació (testament i altres formes d’últimes voluntats) i a la posterior acceptació d’herència.
En tots aquestes situacions, el més aconsellable és actuar sense precipitacions i sempre amb el consell d’un professional de confiança. Sense cap afany de gremi, sí que és aconsellable preparar bé el testament i atorgar-lo de manera que s’ajusti a la veritable voluntat del testador. En aquest procés de concreció de les nostres últimes voluntats, la consulta extensa i pausada a l’advocat resulta imprescindible per anar fent el vestit a mida que volem que regeixi la futura successió. Les presses, la consulta breu o les fórmules habituals no sempre resulten adequades per atorgar un testament que de debò s’ajusti a allò que volem.
El dret civil català (i també el dret civil general) disposa de moltes institucions que permeten regular qualsevol successió al nostre gust, no només en la forma de distribuir els béns, sinó fins i tot en la manera en què hagin de ser administrats o fins i tot transmesos més endavant (per exemple, i només per mencionar algunes de les diferents possibilitats, la llei permet establir transmissions successives, sota forma de fideïcomís pur o amb altres formes semblants com ara el fideïcomís de residu o la substitució preventiva de residu). I la successió no només es pot regular per testament, sinó que hi ha altres instruments que permeten acordar les nostres últimes voluntats amb altres persones (capítols matrimonials, pactes successoris).
Passa el mateix a l’hora d’acceptar una herència. També és una matèria en què no cal córrer ni precipitar-se, i en què és més necessari que mai el consell ponderat del professional. Normalment, la desorientació és habitual quan es produeix una defunció i sembla com si s’haguessin de fer un munt de tràmits i papers justament quan els familiars i persones afectes estan més trasbalsades. No cal precipitar-se. La inscripció de la defunció al Registre ja la fa la funerària, la comunicació de la defunció a la Seguretat Social moltes vegades ja és automàtica i, en qualsevol cas, és un tràmit senzillíssim i, pel que fa a l’obtenció del certificat d’últimes voluntats, és un tràmit que no es pot iniciar fins setmanes després de la defunció. El primer consell, doncs, és que no cal córrer.
I el segon consell és que, amb calma, es faci la corresponent consulta a l’advocat. No només se’n pot cuidar de tots els tràmits sinó que, a més, orientarà sobre les qüestions jurídiques i fiscals que s’obren amb la successió. No es tracta només d’heretar o de rebre un llegat, sinó que cal saber quines conseqüències jurídiques i fiscals té, tant en el moment de rebre els béns com després, en cas de voler-los transmetre.
De tot això n’anirem parlant en post successius.
Des de la nostra pàgina web teniu l’oportunitat de plantejar-nos qüestions per correu electrònic o fins i tot per xat. Proposeu-nos els temes que us semblin més adients i n’anirem parlant.
