L’impost de solidaritat de les grans fortunes
El BOE de 28 de desembre passat va publicar la llei 38/2022 per la qual, entre d’altres impostos, es crea l’impost de solidaritat de les grans fortunes, com a impost temporal (es preveu només –per ara– per als exercicis 2022 i 2023). Es tracta, en síntesi, d’un impost complementari i similar a l’impost sobre el patrimoni, que s’aplicarà a aquelles persones que disposin d’un patrimoni net a efectes d’aquest impost superior als 3.000.000 d’euros.
La base imposable estarà conformada per la totalitat de béns i drets del subjecte passiu, amb una reducció inicial de 700.000 euros com a mínim exempt i també es descomptarà de la base fins a 300.000 euros per raó de l’habitatge habitual.
Un cop “arribats” als tres milions d’euros nets, els tipus aplicables seran els següents:
|
Base liquidable – Fins a euros |
Quota – Euros |
Resta Base liquidable – Fins a euros |
Tipus aplicable – Percentatge |
|
0,00 |
0,00 |
3.000.000,00 |
0,00 |
|
3.000.000,00 |
0,00 |
2.347.998,03 |
1,7 |
|
5.347.998,03 |
39.915,97 |
5.347.998,03 |
2,1 |
|
10.695.996,06 |
152.223,93 |
En endavant |
3,5 |
Una de les particularitats destacables d’aquest impost de titularitat estatal i no cedit a les comunitats autònomes rau en el fet que el contribuent podrà descomptar de la quota resultant la quantitat que hagi satisfet de manera efectiva per raó de l’impost sobre el patrimoni.
A Catalunya l’aprovació d’aquest impost ha comportat que el Govern de la Generalitat aprovés el Decret Llei 16/2022, de 20 de desembre, convalidat pel Parlament el 25 de gener, pel qual afegia un nou tram a la tarifa de l’impost sobre el patrimoni. En concret, a partir dels 20.000.000 d’euros de base liquidable, s’aplicarà un tipus del 3,480 per cent, pràcticament coincident amb el tipus estatal del 3,5 per cent.
A la pràctica, doncs, atès el descompte del que es pagui per patrimoni (que sí que és un impost cedit a les comunitats), a Catalunya la recaptació d’aquest impost anomenat de solidaritat correspondrà a la Generalitat, essent gairebé irrellevant allò que pertoqui recaptar a l’Estat.
L’altra conseqüència és que, mitjançant aquest impost sobre les grans fortunes, es posa fre al “dumping” fiscal d’algunes comunitats, que tenen del tot bonificat l’impost de patrimoni, de manera que aquesta bonificació d’algunes comunitats (cas de Madrid o Andalusia), per al cas de les grans fortunes, no servirà de gran cosa i la recaptació generada serà ingressada a l’Estat.
En aquests moments no s’ha aprovat encara l’ordre que regularà la liquidació –per autoliquidació— i declaració de l’impost, però els terminis de presentació sembla que seran entre l’1 i el 31 de juliol, amb domiciliació fins al dia 26, i que la presentació serà exclusivament electrònica.
Atès que ja s’han anunciat diversos recursos d’inconstitucionalitat contra la creació de l’impost, i vista la regulació que el Tribunal Constitucional va fer respecte de les autoliquidacions presentades en l’impost de plusvàlua, que no permetia la seva anul·lació a no ser que haguessin estat recorregudes i encara no disposessin de resolució o sentència ferma, seria aconsellable que, en previsió d’una hipotètica declaració d’inconstitucionalitat, s’interposés recurs contra l’autoliquidació després de la seva presentació.
Des del Despatx Martínez Saurí us podem assessorar en aquesta qüestió.
